El paisatge. Pintar el paisatge.

• "A PLEIN AIR"

Plein air" és un terme francès que s'utilitza per a la pintura a l'aire lliure. L'únic que s'ha de fer per a practicar-la és cercar un caballet de campanya, una caixa de pintures, sortir al carrer i cercar un lloc per a pintar. El plenairisme és la pintura al natural referida al paisatge.

Pintant a l'aire lliure fa que tinguis una gran informació davant els ulls. S'ha de fer un esforç de concentració i selecció dels elements així com, estructurar bé la imatge. Aquesta informació et permet captar els detalls fi la natura de cada element del paisatge. A més, estar a l'aire lliure et dóna un extra de informació: l'ambient (la calor del dia, l'olor de les plantes, el renou de la ciutat, la llum, etc).
​

• LA COMPOSICIÓ

La composició és molt important a l'hora de començar una obra. La correcta disposició dels elements en el quadre faciliten la seva lectura.
- La línia de l'horitzó: La situació de la línia de l'horitzó estructura el paisatge. Si es col·loca molt alta, se li donarà més importància al pla del terra. Si es situa baixa, se tindrà més importància la part del cel.

- Els plans: En un paisatge existeixen zones més o menys properes, primer, segon i tercer pla..., s'ha de decidir a quins d'ells se li vol donar més importància per a que la mirada de l'espectador es dirigeixi allà.

- La perspectiva: La perspectiva destaca en alguns paisatges, sobretot en els urbans i condiciona la composició. La posició del punt de fuga ens marca el centre d'atenció per tant s'ha de situar en un lloc estratègic.

- La regla dels terços: Divideix el quadre en nou parts iguals, les línies i punts resultants són llocs que proporcionalment són bons per a situar elements en el quadre.

- El rectàngle àureo: A partir d'un quadrat es pot contruir un rectàngle àureo i les línies resultants d'aquesta construcció són llocs forts en els que es poden situar elements importants.