Tècniques aquoses.

L'aquarel·la: El precedent més antic de l'aquarel·la el trobem en els papirs dels egipcis o en els dibuixos d'un color en Xina. En Europa el primer ús conegut se l'atreibueix al pintor italià Rafael (1483-1520 i al pintor alemà Durero (1471-1528).
En el segle XIX artistes com William Turner (1775-1850) o John Constable (1776-1837), desenvoluparen aquesta técnica.

La tinta: La tinta és una tècnica humida que s' aplica amb una eina, pinzell, canya, plomes d'au, etc. El seu ús es remunta al 2697 a.C. a Xina, però també a l'India, Egipte, Mesopotàmia. En Grecia i Roma es va emprar la tinta per a produir dibuixos i textes damunt papir i pergamí.

El gouache: El gouache té el seu origen en el Renaixement, quan els mestres italians pintaven "a gouazzo", es a dir, amb pintures de bases aquosa al tremp o amb aglutinant. 

L'acrílic: Encara que la pintura acrílica ja s'utilitzava de manera industrial, varen ser els muralistes mexicans            -Rivera, Orozco i Siqueiros- els que en els anys 20 van començar a probar-la amb fins artístics, ja que necessitaven una pintura d'assecat ràpid i resistent per a utilitzar en grans superfícies al exterior. En els anys 50 varen començar a fabricar-se les primeres pintures acríliques per a artistes.

1. L'AQUAREL·LA

L'aquarel·la és una tècnica a l'aigua, els pigments estàn aglutinats amb goma aràbiga, soluble a l'aigua. En el mercat es pot trobar de maneres diferents: pastilles sòlides, en pasta o líquides.