Més que líniesEducació plàstica a IES Ramon Llull
  • EDUCACIÓ PLÀSTICA I VISUAL
    • 1 ESO >
      • 1. Percepció i llenguatge visual
      • 0. Materials
      • 2. La forma i la seva percepció >
        • Pop-Up
        • Carvado de segells.
      • 3. Elements del llenguatge visual
      • 4. El Color >
        • Sorolla. El color del mar.
        • El Graffiti
        • Color. Van Gogh
      • 5. Dibuix geomètric
      • 6. La textura
      • 7. Espai i Volum
      • 8. El còmic
    • 3 ESO >
      • 0. Materials
      • 1. Traçats geomètrics fonamentals
      • 2. Formes poligonals
      • 3. Estructures modulars
      • 4. Els llenguatges visuals >
        • Tipografia creativa
      • 5. El color
      • 6. Les textures
      • 7. Composició: Organització de l'espai visual
    • 4 ESO >
      • 0. Avaluació inicial
      • 1. Tangències entre recta i circumferència i circumferències >
        • Itinerari Modernista a Palma
      • 2. Perspectiva Cònica
      • 3. Art geomètric: OP-ART >
        • Projecte OP-ART
      • 4. Anamorfosi. Perspectiva òptica.
      • 5. El Color. >
        • Retrat Pop Art
        • Projecte Hundertwasser
        • Blau, El color del Modernisme
      • 6. El Dibuix. >
        • Il·lustració infantil
        • El retrat. La figura humana.
        • Retrat tipogràfic
        • Itinerari escultòric Palma
      • 7. Imatge i comunicació.
      • 8. Activitats COVID19
  • DIBUIX TÈCNIC
    • 1. Traçats fonamentals en el pla.
    • 2. Transformacions geomètriques en el pla.
    • 3. Polígons. >
      • La proporció àurea
    • 4. Tangències i enllaços.
    • 5. Corbes geomètriques.
    • 6. Sistemes de representació. Sistema dièdric ortogonal.
    • 7. Sistema de representació axonomètric.
    • 8. Perspectiva cònica.
    • 9. Normalització i croquització.
  • IMATGE I EXPRESSIÓ
    • 1. Internet
    • 2. Imatge i comunicació
    • 3. La imatge fixa.
    • 4. La imatge en moviment.
    • 5. El multimedia. Nuevas tecnologias.
  • DIBUIX ARTÍSTIC II
    • 1. LA FORMA. ESTUDI I TRANSFORMACIÓ >
      • 1.1. Encaix, enquadrament i composició.
      • 1.2. Imatges: Funcions comunicatives
      • 1.3. Les formes: Elements configuratius.
    • 2. DIBUIX I PERSPECTIVA >
      • 2.1. La invenció de l'espai
      • 2.2. Perspectiva i representació artística
    • 3. EL COS HUMÀ COM A MODEL >
      • 3.1. Anatomia artística
      • 3.2. El dibuix del natural
      • 3.3. El retrat
      • 3.4. El cos
  • TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES
    • 1. Tècniques seques
    • 2. Tècniques aquoses
  • ENLLAÇOS D'ART
  • APLICACIONS
  • BLOGS DE PLÀSTICA
  • TUTORIA
  • Galeria d'imatges.
    • Planilandia
  • GÈNERES ARTÍSTICS
  • Blog

3.1. Anatomia artística

A través temps el cos humà s'ha representat de maneres molt diferents, els avanços i estudis en aquest camp han estat cada vegada més complexos i han anat acompanyats de les representacions artístiques. No obstant això, la representació del cos humà no sempre depén del profund coneixement de l'anatomia, ja que les diferents representacions de cada època o estils artístics no coincideixen sempre amb el realisme.  
  • L'anatomia desde els primers temps​

​
PREHISTÒRIA
Imagen
 
​  Les Venus prehistòriques són petites    
  escultures, entre 10 i 30 cm d'alt,
  concebudes com un bloc i en les que no
  existeixen extremitats. Els malucs, els pits i
  els òrgans reproductius femenins són les
  parts anatòmiques que destaquen en
  aquestes figures prehistòriques.

Imagen
 
​ En les cavernes podem veure  la representació d'una batalla.  En el Neolític era freqüent  sintetitzar la figura humana.  L'anatomia ha estat reduïda a  un símbol convencional en el  que l'abstracció predomina  damunt el realisme.

ELS EGIPCIS
Imagen

​Els egipcis utilitzen una sèrie de convencionalismes que permeten adaptar les figures a qualsevol posició amb escenes molt descriptives. Les figures tenen una aparença com irreal i antinatural. Les figures tenen punts de vista diferents (de front i de perfil).

L'anatomia que reflexteixen aquestes obres és una anatomia simplificada i sencilla, no hi ha una preocupació per marcar i posicionar els músculs i ossos, fuig dels detalls que relacionin les figures amb el terrenal, els egipcis cercaven l'aspecte de l'etern.


GRECS I ROMANS
Imagen
Els grecs intentaven representar la figura humana en la seva màxima plenitud i perfecció. Cerquen la màxima bellesa i harmonia i estudien la morfologia de les formes i la seva disposició anatòmica. Els ossos, músculs, venes, tendons, determinen l'aspecte final de la figura. Idealitzen la realitat però de manera figurativa i realista.

Els romans varen copiar moltes escultures gregues però tambè realitzaren les seves pròpies. Els retrats eren tractats d'una manera excepcional, molt realista, i expressaven en cada un la anatomia particular del personatge representat.

Imagen
EDAT MITJANA
Imagen
A l'Edat Mitjana es torna a una societat teocèntrica, el cristianisme. L'interès per la figura humana nua i la representació anatòmica pràcticament desapareix. Les figures humanes es representen vestides o tapades. En general, es perd l'interès pel realisme i es desenvolupa un plantejament narratiu-didàctic i simbòlic més semblant a l'egipci que a l'art clàssic grec.

Imagen
A PARTIR DEL RENAIXEMENT

El Renaixement suposa el naixement de la ciència moderna. Al segle XVI s'imposa el nou racionalisme i desenvolupament científic, l'home cerca respostes a través de l'observació, l'experiència, la raó i les matemàtiques en contraposició a les respostes del món teològic medieval, on tot gira entorn a Déu i la religió. Aquest nou esperit del Renaixement es pot veure en algunes obres de Leonardo Da Vinci, qui va realitzar un tractat d'anatomia.

Albrecht Dürer és considerat considerat com el pare de l'antropometria moderna. Va ser Dürer qui va proposar en els seus estudis sobre proporcions humanes la varietat de models i no cercar la bellesa només en un. Proposa que la bellesa està en la diversitat.

​Els coneixements d'anatomia que existien fins aleshores varen ser actualitzats per Andrés <vesalio, metge considerat pere de l'anatomia moderna, autor del llibre: De humanis corpore fàbrica (publicat en 1543).

En certs moments important de la història, l'anatomia i l'art han anat paral·lelament, els descobriments que es feien en el camp científic es reflecteixen en l'artístic.
Con tecnología de Crea tu propio sitio web con las plantillas personalizables.