3.1. Anatomia artística
A través temps el cos humà s'ha representat de maneres molt diferents, els avanços i estudis en aquest camp han estat cada vegada més complexos i han anat acompanyats de les representacions artístiques. No obstant això, la representació del cos humà no sempre depén del profund coneixement de l'anatomia, ja que les diferents representacions de cada època o estils artístics no coincideixen sempre amb el realisme.
- L'anatomia desde els primers temps
PREHISTÒRIA
Les Venus prehistòriques són petites escultures, entre 10 i 30 cm d'alt, concebudes com un bloc i en les que no existeixen extremitats. Els malucs, els pits i els òrgans reproductius femenins són les parts anatòmiques que destaquen en aquestes figures prehistòriques. |
En les cavernes podem veure la representació d'una batalla. En el Neolític era freqüent sintetitzar la figura humana. L'anatomia ha estat reduïda a un símbol convencional en el que l'abstracció predomina damunt el realisme. |
ELS EGIPCIS
Els egipcis utilitzen una sèrie de convencionalismes que permeten adaptar les figures a qualsevol posició amb escenes molt descriptives. Les figures tenen una aparença com irreal i antinatural. Les figures tenen punts de vista diferents (de front i de perfil).
L'anatomia que reflexteixen aquestes obres és una anatomia simplificada i sencilla, no hi ha una preocupació per marcar i posicionar els músculs i ossos, fuig dels detalls que relacionin les figures amb el terrenal, els egipcis cercaven l'aspecte de l'etern.
GRECS I ROMANS
Els grecs intentaven representar la figura humana en la seva màxima plenitud i perfecció. Cerquen la màxima bellesa i harmonia i estudien la morfologia de les formes i la seva disposició anatòmica. Els ossos, músculs, venes, tendons, determinen l'aspecte final de la figura. Idealitzen la realitat però de manera figurativa i realista.
Els romans varen copiar moltes escultures gregues però tambè realitzaren les seves pròpies. Els retrats eren tractats d'una manera excepcional, molt realista, i expressaven en cada un la anatomia particular del personatge representat. |
|
EDAT MITJANA
A l'Edat Mitjana es torna a una societat teocèntrica, el cristianisme. L'interès per la figura humana nua i la representació anatòmica pràcticament desapareix. Les figures humanes es representen vestides o tapades. En general, es perd l'interès pel realisme i es desenvolupa un plantejament narratiu-didàctic i simbòlic més semblant a l'egipci que a l'art clàssic grec.
|
|
A PARTIR DEL RENAIXEMENT
|
El Renaixement suposa el naixement de la ciència moderna. Al segle XVI s'imposa el nou racionalisme i desenvolupament científic, l'home cerca respostes a través de l'observació, l'experiència, la raó i les matemàtiques en contraposició a les respostes del món teològic medieval, on tot gira entorn a Déu i la religió. Aquest nou esperit del Renaixement es pot veure en algunes obres de Leonardo Da Vinci, qui va realitzar un tractat d'anatomia. Albrecht Dürer és considerat considerat com el pare de l'antropometria moderna. Va ser Dürer qui va proposar en els seus estudis sobre proporcions humanes la varietat de models i no cercar la bellesa només en un. Proposa que la bellesa està en la diversitat.
|
|
|
|
Els coneixements d'anatomia que existien fins aleshores varen ser actualitzats per Andrés <vesalio, metge considerat pere de l'anatomia moderna, autor del llibre: De humanis corpore fàbrica (publicat en 1543). En certs moments important de la història, l'anatomia i l'art han anat paral·lelament, els descobriments que es feien en el camp científic es reflecteixen en l'artístic. |
